autoretrat

El meu autoretrat comença a casa on la meva primera llengua i la que utilitzo allà és el català. Més endevant quan vaig començar a ser consient del món que m'envoltava, em vaig adonar que a la meva ciutat hi convivia una altra llengua amb molta força, el castellà, però no va ser fins entrar a l'escola que no vaig parlar-lo una mica.

A p4 ens van introduir l'anglès en forma de jocs i de petites cançons que repetiem. Durant tota l'etapa d'infantil i fins a 4rt de primària vaig fer anglès a l'escola i a 5è vaig commençar-ne a fer en una acadèmia de llengues.

A 5è de primària vaig començar a estudiar francès a l'escola de manera que vaig augmentar una altra llengua d'estudi. L'estudi de francès a l'escola va durar fins a segon de batxillerat. Va ser en aquesta etapa que vaig aprendre més profundament la llengua francesa, ja que feia el batxibac el qual el 33% d'hores eren en francès.

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES

 Durant el transcurs de l’assignatura, hem adquirit força aprenentatge com per poder dur a terme la nostra funció de mestres a les àrees referents a la llengua. Dels meus objectius inicials un s’ha complert i l’altre no.

L’objectiu que s’ha complert és el d’adquirir recursos per poder treballar la llengua a l’aula. Com he apuntat abans, l’assignatura ens ha dotat de diversos mètodes i metodologies les quals podem aplicar a l’aula. Com poden ser el disseny de seqüències didàctiques o l’aplicació de l’avaluació formativa a l’aula de llengua. També hem pogut aprendre com els alumnes fan una reflexió metalingüística a partir d’activitats efectuades en grup.

L’altre objectiu, que és el que no s’ha complert, és el de conèixer les mancances dels alumnes pel que fa la llengua. Aquesta part de l’assignatura suposo que es farà en un altre quadrimestre però crec que es de vital importància pels professors conèixer les possibles dificultats que poden tenir els estudiants a l’hora d’aplicar la llengua en el món real.

En aquest cas, he escollit aquesta imatge ja que la meva concepció sobre la llengua ha canviat. Abans pensava que la llengua era una cosa individual però ara m’he adonat que és millor fer-la en grup. És a dir, és mes efectiva i aprens més si fas una reflexió amb un grup de persones ja que cadascú té el seu punt de vista i d’aquesta manera els pots veure. Amb la “llengua individual” no et permet fer aquesta reflexió la qual cosa el teu aprenentatge és més pobra.

UNA IMATGE VAL MES DE MIL PARAULES

He triat aquesta fotografia perquè reflexa els meus inicis en l’escriptura. És un “treball” que vaig fer a l’escola quan tenia 3 anys en un moment que ens deixaven per dibuixar a la classe. 

El meu procés d’aprenentatge de l’escriptura va se bastant precoç bé sigui per l’estimulació que vaig rebre tant per part de l’escola com per part del meu entorn més proper, o pel meu desenvolupament psíquic. Amb 4 anys era capaç de formular frases amb sentit i plasmar-les en un full. Després d’aquesta etapa, va venir l’etapa d’aprendre la ortografia convencional, en aquest cas, em va costar més ja que per la meva manera de ser m’agrada anar ràpid fent les coses i a vegades em distrec amb facilitat, per tant em va suposar un sobreesforç haver de concentrar-me per escriure de la manera correcte. Recordo que pel meu cap passaven preguntes com: si ja entenen que hi posa, perquè em fan canviar unes lletres? O si jo dic la “a” perquè em fan posar una “e”? Eren coses i conceptes que no entenia. Amb el temps i a base de llegir i treballar aquest aspecte he arribat a escriure sense faltes d’ortografia.

Paral·lelament, la meva forma d’escriptura també va anar evolucionant. Primer era molt bàsica, frases de subjecte, verb i predicat però mica en mica vaig anar adquirint nous recursos i noves estratègies que van fer que la meva escriptura fes un salt qualitatiu per exemple en l’ús de connector, l’ús de vocabulari variat... Aquesta evolució va ser gràcies, en part, a la poesia. Durant dos anys de la meva etapa de primària tenia un professor apassionat per la poesia i ens va saber transmetre aquesta passió a nosaltres. 

Recordo també, una millora substancial quan vaig començar a escriure en castellà, una llengua que no és la meva llengua materna però que de totes maneres la domino a la perfecció. Potser és degut a l’influencia de la televisió o de la societat però sóc capaç de transmetre millor les idees i els conceptes escrits en castellà que en català. 

Si avancem a l’etapa de la secundària, les classes de llengua no eren les meves preferides però en el moment que ens posaven de deures fer una redacció lliure, la meva imaginació volava i es deixava portar per racons insospitats. Sempre he destacat per la meva imaginació i en el moment que vaig començar a saber-la transmetre amb paraules se’m va obrir un mon de possibilitats que mai havia pensat que passaria. Si faig memòria, vaig guanyar alguns jocs florals en l’apartat de narrativa i poesia. 

Finalment, crec que també és un aspecte rellevant en el meu procés d’escriptura el fet que sigui capaç d’escriure tant escriptura expressiva com analítica en tres idiomes diferents: català, castellà i francès. Considero que el fet de dominar tres llengües tant a nivell oral com escrit et proporciona una infinitat de recursos i tres maneres diferents de pensar la llengua.