He triat aquesta fotografia perquè reflexa els meus inicis en l’escriptura. És un “treball” que vaig fer a l’escola quan tenia 3 anys en un moment que ens deixaven per dibuixar a la classe.
El meu procés d’aprenentatge de l’escriptura va se bastant precoç bé sigui per l’estimulació que vaig rebre tant per part de l’escola com per part del meu entorn més proper, o pel meu desenvolupament psíquic. Amb 4 anys era capaç de formular frases amb sentit i plasmar-les en un full. Després d’aquesta etapa, va venir l’etapa d’aprendre la ortografia convencional, en aquest cas, em va costar més ja que per la meva manera de ser m’agrada anar ràpid fent les coses i a vegades em distrec amb facilitat, per tant em va suposar un sobreesforç haver de concentrar-me per escriure de la manera correcte. Recordo que pel meu cap passaven preguntes com: si ja entenen que hi posa, perquè em fan canviar unes lletres? O si jo dic la “a” perquè em fan posar una “e”? Eren coses i conceptes que no entenia. Amb el temps i a base de llegir i treballar aquest aspecte he arribat a escriure sense faltes d’ortografia.
Paral·lelament, la meva forma d’escriptura també va anar evolucionant. Primer era molt bàsica, frases de subjecte, verb i predicat però mica en mica vaig anar adquirint nous recursos i noves estratègies que van fer que la meva escriptura fes un salt qualitatiu per exemple en l’ús de connector, l’ús de vocabulari variat... Aquesta evolució va ser gràcies, en part, a la poesia. Durant dos anys de la meva etapa de primària tenia un professor apassionat per la poesia i ens va saber transmetre aquesta passió a nosaltres.
Recordo també, una millora substancial quan vaig començar a escriure en castellà, una llengua que no és la meva llengua materna però que de totes maneres la domino a la perfecció. Potser és degut a l’influencia de la televisió o de la societat però sóc capaç de transmetre millor les idees i els conceptes escrits en castellà que en català.
Si avancem a l’etapa de la secundària, les classes de llengua no eren les meves preferides però en el moment que ens posaven de deures fer una redacció lliure, la meva imaginació volava i es deixava portar per racons insospitats. Sempre he destacat per la meva imaginació i en el moment que vaig començar a saber-la transmetre amb paraules se’m va obrir un mon de possibilitats que mai havia pensat que passaria. Si faig memòria, vaig guanyar alguns jocs florals en l’apartat de narrativa i poesia.
Finalment, crec que també és un aspecte rellevant en el meu procés d’escriptura el fet que sigui capaç d’escriure tant escriptura expressiva com analítica en tres idiomes diferents: català, castellà i francès. Considero que el fet de dominar tres llengües tant a nivell oral com escrit et proporciona una infinitat de recursos i tres maneres diferents de pensar la llengua.
